La història de la ciutat de Girona a través dels seus mitjans de comunicació és un itinerari interactiu que disposa com a fil conductor els mitjans de comunicació de Girona, que transita per diversos punts de la ciutat a partir d’episodis, fets rellevants i significatius explicats sota l’òptica d’aquests mitjans. A continuació us presentem el primer itinerari.
La primera ubicació del mapa es contextualitza l’any 1787 amb la primera publicació periòdica sorgida a la ciutat de Girona: la Gazeta de Gerona. Va ser un diari que es caracteritzava per la seva fidelitat a la corona espanyola en una època en què sovintejaven els conflictes bèl·lics internacionals. Precisament, en aquest context de conflagracions, com ara la Gran Guerra contra els francesos (1793-1795), va provocar l’origen de la segona publicació gironina, apareguda el 1795, El Correo de Gerona, tot i que no estava centrada en la guerra contra els francesos tractava temes vinculats als corrents enciclopedistes.
‘’El gran dia de Girona’’, 1809, va ser el tercer dels setges napoleònics que va patir Girona durant la Guerra del Francès i en el qual la ciutat va acabar rendint-se a les tropes franceses, que havien començat la invasió d’Espanya el 1808. El maig de 1809, l’exèrcit francès, liderat pel general Laurent Gouvion Saint-Cry, va iniciar el setge a la plaça militar de Girona. El setembre d’aquell mateix any, totes les tropes imperials van envoltar la ciutat. Una part d’aquestes tropes estaven comandades pel general Verdier, les quals es van encarregar de bombardejar i assaltar el nord de la ciutat, començant per Montjuïc. La resta de tropes, sota el comandament del general Saint-Cry, van impedir que la ciutat rebés reforços. El 19 de setembre, les tropes enemigues, aprofitant les zones de les muralles que havien estat parcialment enderrocades, van intentar assaltar la ciutat, però aquest atac va tornar a fracassar, com ja havia passat en els dos setges anteriors. Els fets d’aquell assalt van ser explicats al Diario de Gerona l’endemà pel coronel Blas de Fournas, un dels oficials defensors de Girona. A la notícia, concretament, parlava sobre la defensa extraordinària davant del setge de les tropes franceses, que va donar lloc al què es coneix com a Gran dia de Girona. Durant la Guerra del Francès (1808-1914), les muralles van tenir un paper molt significatiu en la defensa de Girona mentre es van produir els setges de 1808 i 1809, però va comportar un deteriorament que van quedar en un estat totalment precari. La destrucció va ser tal que, fins i tot, alguns trams van arribar a quedar totalment derruïts.
La premsa tenia una clara funció d’instrument polític i de difusió ideològica. Un exemple fou l’edició de la Gazette de Gironne, l’any 1812, el diari oficial del govern de Napoleó que adoptava una funció propagandística en favor dels francesos, però també amb la voluntat de satisfer els sentiments de la població gironina. La Gazette de Gironne es publicava a la impremta Vicenç Oliva Feliu, fill de Narcís Oliva i Nadal. Vicenç va ser el primer membre de la família a ser impressor reial i va tenir el taller fins l’any 1817. Per explicar aquesta nissaga d’impressors, s’ha de començar a finals del s. XVIII, quan s’estableixen a Girona, més concretament a la plaça de les Cols, actual Rambla de la Llibertat, a la banda del riu Onyar.
Els fets succeïts a la ciutat durant els tres setges de la Guerra del Francès van ser explicats per la premsa local. Un cas fou al diari El Postillón on publicà una crònica d’aquest fet el 4 d’octubre. L’origen d’aquest diari es remunta a finals del 1864 amb la primera publicació el 4 de novembre. Es defineixen com a apolítics i enemics de qualsevol polèmica i, a més, van afirmar que el diari seria el següent:
“Un prudente y celoso defensor de los intereses del vecindario en particular y de los de la provincia en general … se espongan los abusos ó defectos allí donde crea se hallen, indicando á la vez los medios que á su juicio sean suficientes para hacerlos desaparecer”
Aquest periòdic va néixer com a substitut del diari La Libertad, que es definia com a liberal independent, però El Eco de Gerona es caracteritzava per un diari informatiu d’avisos i notícies, allunyant-se dels plantejaments polítics. Els trens arribaren a la ciutat de Girona el gener de 1862. El primer tren feia parada a l’estació el 26 de gener de 1862, procedent de Maçanet de la Selva. Aquell dia es va respirar una gran expectació tant de la població civil com també de les diferents autoritats i càrrecs de l’Ajuntament de Girona. L’endemà de l’arribada, el diari Lo Geronés ho va explicar amb aquestes paraules:
“Al divisarse la locomotora se echaron al vuelo las campanas de la Santa Iglesia Catedral”
Així doncs s’aprecia clarament la rellevància del moment. L’arribada del tren va comportar l’entrada d’un nou període. Cinquanta anys enrere, la ciutat estava en plena Guerra del Francès amb unes muralles que l’envoltaven per protegir-la de setges i bombardejos, però que l’ofegaven i li limitaven la capacitat de créixer. En canvi, en aquells moments la situació havia començat a canviar i Girona va començar a obrir-se i modernitzar-se.
En aquesta ruta es viu intensament els inicis de la premsa gironina i experimenta, a través dels periòdics, els efectes de la Guerra del Francès. Al llarg de moltes dècades del segle XIX l’alfabetització era minoritària, però al mateix temps, es començava a albirar una certa expansió i modernització de l’educació i de la cultura.
Enllaç de la publicació de l’itinerari Dels Orígens al 1868: La història de la ciutat de Girona a través dels seus mitjans de comunicació.